Fa uns dies, el nostre amic d'Homorgasmus ens va animar a escriure sobre el somnis en animals, i per compensar-li tota la fe que va dipositar en nosaltres, no podiem fer altra cosa que dedicar un post als somnis.
Per situar-nos. Els somnis (normalment) es donen durant el son. El que coneixem com el son es divideix en varies fases cícliques, definides per uns patrons característics que s'observen amb l'ajut d'encefalogrames (registre d'activitat cerebral), d'electrooculogrames (mesuren el moviment dels músculs dels ulls) i d'electromiogrames (activitat elèctrica dels músculs perifèrics). Es divideix en dos grans estadis:
- El primer és caracteritza perquè és un son sense moviments oculars ràpids (No REM). Aquest estadi es divideix en 4 fases ( Fases I, II, III i IV) on l'activitat cerebral és escasa i el metabolisme i la temperatura cerebral es redueixen als mínims. Les 4 fases es diferencien per l'amplitut i la la freqüència de les ones que s'observen en l'electroencefalograma. Com a curiositat, durant la fase IV és quan es dóna el sonambulisme.Per situar-nos. Els somnis (normalment) es donen durant el son. El que coneixem com el son es divideix en varies fases cícliques, definides per uns patrons característics que s'observen amb l'ajut d'encefalogrames (registre d'activitat cerebral), d'electrooculogrames (mesuren el moviment dels músculs dels ulls) i d'electromiogrames (activitat elèctrica dels músculs perifèrics). Es divideix en dos grans estadis:
- Al segon estadi se'l coneix com a son de moviments oculars ràpids (rapid eye movement, REM). Aquesta
fase reb aquest nom (obviament) degut a que es donen moviments ràpids dels ulls. Es caracteritza per un to muscular nul (paràlisi), cap múscul presenta activitat menys els músculs dels ulls. Durant el son REM l'activitat cerebral és molt semblant a la que es pot registrar durant la vigília. És la fase en la qual, generalment, somniem, tot i que no està clar, ja que molts cops es donen somnis fora d'aquesta fase. També diuen que és la fase en que es presenten els malsons (em pregunto si es deu a la paràlisis muscular...).Ja fa uns dies, comentavem en un altre post el cas d'un noi que se'l privava de dormir durant 11 dies i es trobava en plenitut de condicions. També sabem d'altra banda, que rates a les que se les priva el son durant dues setmanes, acaben morint. El son REM per sí sol, ja sembla ser molt important, perquè rates privades tan sols de son REM també acaben morint, en aquest cas al cap de 4 setmanes. El cas és que el son sembla funcionalment important ja que ha persistit al llarg de l'evolució d'aus i mamífers (i molt segurament en formes anteriors).
Però, i els somnis? Per què coll...dimonis somniem? Tenen els somnis una funció adaptativa?
Hipòtesi evolutivaHi ha varies teories proposades per explicar la funció dels somnis. Una d'elles, i potser la més acceptada en la comunitat científica, és que no tenen cap funció, són simplement resultat d'una activitat neural aleatòria. Hobson i McCarly suggereixen que es produeix una activació aleatòria en el tronc encefàlic que es transmet a través del tàlam i s'interpreta en forma de somni. Així, el somni no tindria cap sentit, sinó que seria el resultat que obtindriem quan algunes zones del cervell intenten montar una història a través d'informació totalment trivial.
Aquesta teoria però, podríem dir que coixeja, perquè no s'acaba d'entendre quin avantatge adaptatiu podria tenir el somni, a part, tampoc explica el fet que nombrosos estudis apuntin a que els individus tenen majoritàriament somnis realistes i amb una història connectada.
Fa uns anys, l'any 2000, A. Revonsuo va proposar una nova hipòtesi que intentava explicar la funció adaptativa dels somnis. Si avui en dia tots somniem, deu ser que en algun moment somniar va tenir, o encara té, algun avantatge adaptatiu respecte dels que no experimentaven somnis. Per a ell, la funció biològica dels somnis és estimular el cervell alhora que assajar comportaments davant de situacions d'amenaça.
Hem d'intentar entendre aquesta hipòtesi en un context on l'home es trobava en continua situació d'amenaça, ja fós degut a atacs d'altres espècies animals o a fenòmens naturals. Així, els individus que havien millorat el seus mecanismes de resposta a les amenaces durant el somni, eren capaços de respondre millor quan es trobaven durant la vida real enfront aquestes situacions que els individus que no havien somniat. Això els va suposar un cert avantatge adaptatiu per als qui desenvolupaven nous comportaments davant de les amenaces.
Aquesta hipòtesi l'han corroborada diversos estudis, que han trobat per exemple que els individus es troben en situacions d'amenaça durant el somni en un 94% dels casos, de les quals, un 65% són amenaces de mort o de lesió greu. Aquests estudis també troben que l'amenaça més freqüent que podem trobar en els somnis és la de fuga o persecució, que suggereix que els somnis podrien haver tingut un gran servei en temps en que l'ambient no era tant segur com avui en dia.
Per acabar d'explicar molts dels somnis que encara no encaixen amb aquesta teoria evolutiva, A. Zadra, ha proposat que molts dels somnis actuals es veuen distorsionats pel llenguatge, que alliberat del control prefrontal que s'inhibeix durant el son REM, actua sobre els somnis creant metàfores que a primera vista sembla que no encaixin en l'explicació dels somnis.
Els animals tenen somnis?
Sabem que tots els humans poden somniar, tret d'alguns casos en que es pateix alguna malaltia relacionada amb el son, i ho sabem perquè ens ho podem explicar. Ara per ara, les altres espècies animals no ens poden donar cap informació dels seus processos mentals i, és curiós, però cap humà ha sigut capaç encara de preguntar-li a algun altre animal què havia somniat. Així doncs, respecte a aquest tema hi ha una gran controvèrsia.
De totes formes, sembla que els animals si que podrien somniar; la imatge que segurament a tots ens vindrà al cap és la d'un gat dormint sobre el sofà de l'avi.
L'any 2001, K. Louie i M. Wilson van realitzar un estudi en rates. A les rates se'ls hi feia una prova diària, es tractava de posar-les en un laberint dia rere dia durant una bona estona. Els investigadors van poder observar que durant la prova s'activaven la mateixa zona de cèl·lules de l'hipocamp i en el mateix ordre que durant el son REM. Semblava, que els animals practicaven durant la fase REM els moviments que havien de realitzar durant la vigília. Per confirmar aquesta hipòtesi es va canviar la prova que havien de superar. El dia que feien una prova nova, l'estadi REM anterior no tenia res a veure amb les zones que s'activaven durant la nova prova, però si que concidien amb el somni REM posterior, demostrant que els animals es tornaven a posar a prova durant la fase REM, per al que podríem anomenar, les amenaces del dia següent.
Aquest experiment, no confirma que els animals somnïin, però si que invita a pensar que es dóna algun procés durant el son REM que té molt a veure amb les proves que han tingut al dia anterior, i de forma conscient, nosaltres a això els anomenem somnis.
De fet, no seria tant extrany, ja que si en nosaltres el somni podria haver funcionat en condicions d'ambients amenaçants, perquè no podria haver-ho fet també en altres animals, o perquè no podria ser ja una activitat molt antiga en el procés evolutiu, que si voleu, s'ha complicat més en l'Homo sapiens?
Referències:
- Antti Revonsuo. The reinterpretation of dreams: An evolutionary hipotesis of the function of dreaming. Behavioral and Brain Sciences (2000) 23, 793-1121
- A. Zadra, S. Desjardins and E. Marcotte. Evolutionary function of dreams: A test of the threat simulation theory in recurrent dreams. Consciousness and Cognition 15 (2006) 450-463
- K. Louie and M. A. Wilson. Temporally structured replay of awake hippocampal ensemble activity during REM sleep. Neuron, Vol.29 (2001) 145-156
Frij
4 comentaris:
Me ha gustado el colgajo Frij, gracias. No se si lo habré soñado pero diría que aunque tiene fecha anterior ha aparecido después del último firmado por Dodger. Lo de la función adaptativa de los sueños me parece curioso: integración de lo vivido, información psicológica, o en definitiva, como dices, mejora de las capacidades de respuesta. Como lo de los sueños lúcidos y la experiencia (ventaja comparativa) que supuestamente pueden dar a quien los tiene. Yo he tenido temporadas con esa capacidad, la de tener sueños lúcidos (tener conciencia de que estás soñando, e incluso de soñar con lo que decides soñar) que no lucidos, porque de estos pocos, la verdad. Sólo recuerdo una vez en la que era consciente de que en mi sueño estaba resolviendo un problema del copón, de esos que te catapultan al premio nobel sí o sí, pero cuando me desperté no hubo manera de recordarlo. Fue algo descorazonador que creo que nunca he llegado a superar…, una verdadera lástima. En cualquier caso a mí ni estos (en los que siempre me lo he pasado bien siendo piloto de F1 o estrella del fútbol, o simplemente gigoló), ni los otros, en los que no paras de correr pero no te mueves del sitio, me parece que no me han mejorado nada ninguna capacidad. Un saludo. Por cierto, el gato..., genial.
Sí, la foto del gato del abuelo a mí también me parece determinante mientras no haya evidencias en contra. :-D
No sé, yo incluso diría que se mueven más que nosotros cuando soñamos. Quizás sea porque nosotros no cazamos ratones en sueños.
El experimento de las ratas es también muy significativo, pero no sé, creo que sería mucho más concluyente si se intentara algo parecido con chimpancés jóvenes. En fin, esperaremos, esperaremos. Somniar es gratis.
Ei hola!
Si, no ha sido un sueño, realmente ha aparecido después. Ya se sabe, con eso del verano, empezé a escribirlo un día y se me quedo por aqui hasta que lo retomé y claro, Dodger ya se me había adelantado porque guardaba la fecha del primer dia...
Es verdad, yo tambien lo he conseguido...intentar soñar alguna vez con aquella chica que acabas de conocer (jeje), y así es!! Luego tienes un sueño que hasta consigues el numero de teléfono!!
Bienvenido al bloc granot verd! Encantados de que te pases de vez en cuando por aquí y nos dejes algun comentario. No tengo ni idea de cómo está hoy por hoy hacer esta clase de experimentos con chimpances, pero bueno, a ver si alguien se anima...seria realmente interesante. Aunque como vosotros decís, la imagen del gato hace que mi sentido común rompa una lanza a favor del sueño en mamíferos.
i els somnis repetitius? i els escenaris iguals, inventats, durant els somnis d'infància, i que tornen quan ets gran? i per a què serviria dominar els somnis? i no us passa que en situacions de persecució us heu deixat matar? no seria poc adaptatiu, això? i què passa quan estàs sonàmbul? somnies també? sembla un tema complicat!
Publica un comentari a l'entrada