9/20/2011

Selecció de grup

La selecció natural, en la seva faceta més coneguda, actúa a nivell d'individu. Sobreviu el més fort, el més ràpid, el més hàbil,... Aquests virtuosos de les aptituts s'aparellen més, es moren menys i tenen més fills, que hereten aquests trets. Així, en la generació següent hi haurà un percentatge més alt d'individus amb aquests caràcters.
D'acord, això està molt bé, però aleshores com expliquem l'existència dels cèlibes en la població, o els individus que de tant bones persones es farien mal a ells mateixos (posant en risc la seva supervivència i la seva reproducció) abans que a algú altre?
Ja fa temps que els entesos discuteixen sobre els nivells als quals actúa la selecció natural i encara no es posen d'acord.

El primer nivell seria el propi gen. Aquesta teoria va ser desenvolupada i popularitzada per Richard Dawkins en el seu llibre El gen egoísta (un llibre que està a tots els prestatges), on defensa que l'individu és tant sols el vehicle que utilitzen els gens per reproduïr-se. Aquesta postura ha rebut força crítiques (de fet, com tot el que fa en Dawkins), però si està en totes les prestatgeries, per alguna cosa serà...
Em podria explaiar molt més en aquest punt, però voldria parar esment en un altre nivell al qual actuaria la selecció natural, l'anomenada selecció grupal o de grup. Això queda exemplificat amb l'altruïsme, així s'explica que els individus que avisen als demés en un grup, s'exposen a ser escoltats i vistos pels depredadors que se'ls trinquen abans i en contra del que pensariem, el caràcter no desapareix del grup, sinó que s'hi
manté, ja que el grup sencer se n'aprofita d'aquests comportaments. De fet, aquest cas contrasta molt amb el que passaria si tinguessim en compte tant sols la selecció individual, ja que els altruistes desapareixerien a favor dels egoistes.
Bé doncs, estava avui fent reflexions estiuenques (vull dir que m'estava plegant la roba que es va acumulant al llarg del temps en un racó de l'habitació) quan me n'he adonat d'un petit matís que és una prova irrefutable a favor de la selecció de grups.
Com us plegueu els subjectes que viviu sols els llençols del llit, i els llençols de sota? Exacte!! És impossible. Els braços no arriben de punta a punta, si ho plegues per un costat es desplega per l'altre, la goma se t'enganxa amb els cordons de la sabata i acabes estirat damunt del llit amb les extremitats ben obertes estirant cap a les 4 puntes. Al final sempre acabes creant una bola de roba que no entra en cap calaix o el que és pitjor, ja deixes de canviar-los amb la conseqüent putrefacció de l'habitació i el canvi de color dels llençols que, què voleu que us digui, no augmenta massa la pròpia fitness.
Tant sols és factible si vius amb algun altre subjecte que l'enredes a què t'ajudi a canvi de fregar els plats o fregar-li l'esquena amb oli de farigola.

És evident, i ara ho veieu tant clar com jo, que la gent que viu en grup és afavorida per la selecció natural enfront dels que viuen sols tot i ser igual de maldestres. Aquest fet, acaba desembocant en comportaments tan extranys i tan poc adaptatius (recordar l'altruïsme) i que s'estenen com a eina d'intercanvi, com fregar l'esquena al teu company de pis o posar encens al menjador...

Frij

3 comentaris:

Eva ha dit...

T'has passat 4 pobles!
Bona reflexió.

decalaxula ha dit...

els llençols acaben mal plegats,està clar!
però per què cada cop hi ha més llençols rebregats? per què aquesta tendència in crescendo a la nostra societat si en podem treure a més d'uns llençols ben plegats, uns plats fregats i unes carícies amb oli?

Frij ha dit...

Home, vist així....
Però que em dius de l'encens al menjador??!!