1/16/2011

Numismàtica botànica 1

El dissenys de les monedes de cada país varia enormement. Les idees que volen transmetre també. Països amb monarquia com, per exemple, Espanya, Bèlgica i Luxenburg estampen l'avorrit perfil dels seus monarques (perfils no avorrits serien per exemple el de la gallina caponata). El grecs, per exemple, intenten posar el màxim d'informació; resumir l'entrada “Grècia” de l'Enciclopèdia en l'espai permès per la cara de 6 monedes d'euro. De manera que apareixen al·lusions a la mitologia clàssica (Europa, Zeus, Atenea), apareixen grans homes de la història contemporania (poetes, polítics) i també al·lusions a la gloriosa i històrica presència grega per la Mediterrània (el dibuix d'un trirreme del segle V adC i d'un dromon del segle XIX. Per últim apareix a la moneda de 5 cèntims un peroler modern com volent dir que la indústria grega mola mogollón. Aquest a mi em va xocar molt. Entre posar el JuanCa i posar un petroler, potser em quedo amb el rei.

A les monedes d'altre països on no hi surten reis hi solen sortir edificis emblemàtics de diferents moments històrics. A les franceses hi surt la Marianne, símbol de la República, en diferents postures. A altres apareixen artistes de diferents camps o fragments de les seves obres. És el cas de les monedes italianes, on hi surt el Dant i al·lusions a l'obra de Boticelli, o una d'estil futurista, com volent dir que Itàlia també té present artístic i no només passat, d'Umberto Boccioni. També passa a les autríaques amb Mozart o a les espanyoles amb Cervantes.

En alguns casos els dissenys guanyadors han volgut ressaltar una altra cosa, inclús encara que la cosa en qüestió no sigui exclusiva del país. És el cas de les monedes on hi apareixen fauna i flora, les monedes que serveixen per fer un tribut a la natura sense tenir necessàriament un doble sentit simbòlic. En aquesta mini-serie de posts que s'inaugura parlarem de plantes que han rebut aquests reconeixement i sabrem per què.


Començarem per la moneda de 2 euros finlandesa on hi apareix representat en primer pla i en exclusiva un exemplar de Rubus chamaemorus. En català l'anomenem romegueró de torbera o móra vermella i en castellà té un nom més tipus Dungeons and Dragons: mora de los pantanos.

És una planteta encastada al terra que creix no només a Finlàndia sinó a zones alpines, tundra àrtica i bosc boreal de tot l'hemisferi nord (Rússia, Irlanda, Canadà, ...). La tia és capaç d'aguantar temperatures de -40ºC. Com altres plantes que viuen en aquestes condicions extremes, ha d'economitzar recursos, de manera que creix molt a poc a poc.

A diferència d'altres plantes d'aquest gènere, el romegueró produeix un fruit, al ser pol·linitzar per una altre romegueró mascle, molt semblant a la mora silvestre que ens mengem al bosc. A certes erugues i lepidòpters també els encanta. De fet la planta s'expandeix gràcies a que aquests animals defequen per tot arreu el component indigerible de les llavors.

El fruit aquest triomfa pels països nòrdics una barbaritat. Va a uns 10 euros/kilo i se'n fa melmelada, licor, sucs o es mengen soles o amb el iogurt. També són present en nombroses receptes culinàries. Es veu que és molt ric en vitamina C de manera que ha estat un element important perquè la gent del nord no morissin en massa d'escorbut, en particular pels inuit de Canadà. Tot i que la majoria és silvestre hi ha ganes i intents varis de cultivar-lo. Des dels 90 aquesta espècie forma part del projecte Northenberries (dirigit per la Universitat de Kuopio). Tradueixo d'un dels seus reports que poso de referència al final:

"L'objectiu principal és avançar en el cultiu i l'ús de baies, particularment la móra vermella, mentre es té en consideració l'ús sostenible de la natura i el patrimoni natural. Les activitats del projecte inclouen: 1) Cria i selecció de les millors varietats de móra vermella; 2) desenvolupament de les tècniques de propagació en massa de móra vermella, [...]; 3) adaptació de la maquinària pel cultiu del sòl i plantatge de móra vermella; 4) cultiu a gran escala de móra vermella i educació dels grangers a Finlàndia i Noruega. 5) Vigilància de pestes i malalties del romegueró; 6) experiments en pol·linització del romegueró; etc, etc...

Els governs de Noruega, Finlàndia, Suècia i Escòcia estan sumant esforços per aconseguir la producció comercial d'aquest possible cultiu àrtic. La cosa es va posar sèria l'any 2000 quan van establir la col·lecció finesa de romeguerons basada en la competició anomenada “Biggest Cloudberry in Finland” (Cloudberry és el nom

del romegueró en anglès). La guanyadora tenia tres vegades la mida normal.

Des del 2002 unes quantes variants "Apolto", "Fjellgull" i "Fjordgull" es poden comprar per cultivar.


Ja veieu que la cosa amb aquesta planta en aquestes terres va molt en sèrio. Tant hi va, que decora la més gran de les seves monedes.

Referència:

- Projecte Northernberries


Dodger

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Mola! Veig que el blog s'ha reactivat! Enhorabona!

Janu

Dodger ha dit...

Si, s'ha acabat la tonteria i la indolència. I també s'ha acabat la nostra estada forçada al psiquiàtric. Va ser terrible, no tenien cap subscripció a revistes indexades a l'ISIweb.

Anònim ha dit...

Ei, que les revistes no indexades també poden estar bé, eh! Tot i que si hi publiques després no saps ben bé com posar-ho al CV. Ups!

Mira, potser en podrieu fer un post d'això, de les revistes d'Open Acces.
Et puc passar link si t'interessa.

Janu.

Dodger ha dit...

Passa'm el link, si. Però de totes maneres les revistes open access tb poden i estan indexades.