Fellatio.
Hem estat sempre comvençuts que els humans som els únics prou sofisticats sexualment per practicar-la. A part d'ocasionals excepcions com sempre contingudes dins l'univers utòpic, bisexual i orgiàstic dels bonobos.
És una pràctica ociosa, divertida però neutre en termes adaptatius? No en tenim ni idea, teories no en falten. Recordo, de quan tenia vida sexual, i això era abans de patir una dolorosa castració a mans (o més ben dit, a dents) d'un castor que mai havia presentat prèviament una conducta violenta, que m'ho passava quasi millor amb la pràctica de comportaments de dubtós valor adaptatiu que amb els clarament adaptatius.
Però la visió de tot l'assumpte de la fel·lació s'haurà de revisar a la llum del descobriment de l'any. Una espècie de ratpenat, el de la fruita (Cynopterus sphinx) realitza el francès de manera rutinària durant les seves relacions sexuals. Ja no estem sols. Els ratpenats també es poden sentir al·ludits per les últimes declaracions del Maradona (sempre i quan, a més, hagin criticat al Messi i a la sel·lecció argentina).
L'estudi l'han realitzat uns xinesos procedents de diverses universitats del seu país, reunits per l'atractiva possibilitat de congeniar les dues grans passions de la seva vida: la recerca i la fel·lació. Van enganxar 30 mascles i 30 femelles i els van aparellar a l'atzar en gàbies permanentment vigilades per càmeres de vídeo. L'objectiu era esbrinar com forniquen aquests animalons, doncs normalment, sent com són animals nocturns, les seves tendències estan a resguard en la intimitat de la foscor i el niu. Fins ara.
Violada la seva privacitat, als quiròpters no els va costar massa posar-se a la feina amb una parella completament desconeguda. Estaven ben alimentats, però cal anotar el fet que els investigadors els subministraven únicament aigua vitaminada i plàtans. Plàtans. La crítica a l'estudi és òbvia: qui pot assegurar que l'inconscient quiròpter no estigui governat per una simbologia freudiana similar a la nostra? No podrien haver triat la xirimoia?
Anem als resultats. En transcric una paràgraf perquè veient la voladura de l'estudi no em fa recança traduir-lo jo mateix, tenint en compte que el què ve a continuació té la qualitat literària d'un guió/ storyboard d'una peli porno.
“Durant la còpula, la parella es movia i endarrere rítmicament. [...] Un cop al niu del mascle, la femella estira les ales, mou el cap lentament cap a ell i li ensuma la cara i el coll. Després, els caps de la parella s'apropen l'un a l'altre i comencen a llepar-se. En aquest moment, el mascle comença a apropar-se la femella amb els polses. Després de col·locar-se a l'esquena de la famella, el mascle s'ajusta la posició per trobar la postura idònia per la còpula [...]. El mascle sovint manté una subjecció estreta de la femella amb els polses o mossegant-li el coll. Quan la còpula s'ha completat, el mascle es llepa el penis durant nombrosos segons. [...] També vam observar que la femella abaixava el cap durant la còpula per llepar la base del penis del seu company. Això es va observar en 14 de les 20 còpules. La duració mitjana de la llepada de penis va ser d'uns 19 segons, un 9% aproximat de la durada total de la còpula.”
La gràcia del tema (a part, jo també me n'he adonat, de què el mascle es pot llepar el seu propi penis, habilitat que fins ara només s'ha pogut atribuir i de forma més aviat mítica al Marilyn Manson aquell) és que la durada de la fel·lació correlacionava perfectament amb la durada de la còpula. Vés per on, per cada segon de fel·lació s'allarga 6 segons la còpula.
Els autors especulen, amb una audàcia increible, que la femella llepa el penis del mascle per mantenir la seva erecció. Fan notar que en les relacions entre rat-penats la femella no és un subjecte passiu de la oració, sinó que és un subjecte oralment actiu (jaja! Ara m'he fet gràcia). Però a més, proposen explicacions adaptatives. Primer: la fel·lació pot incrementar la lubricació i facilitar tant la durada com la pròpia acció de la còpula, augmentant la possibilitat de quedar-se prenyada. Segon: la còpula prolongada pot tenir relació amb estretament de les relacions unisexuals. Tercer: la fel·lació pot tenir l'avantatge de conferir beneficis bactericides per evitar la transmissió de malalties sexuals. La saliva, com bé se sap, té propietats antibacterianes i antifúngiques. I per últim: la fel·lació pot facilitar la detecció de substàncies químiques dependents de MHC (complex major d'histocompatibilitat) que han estat relacionats en la tria de parella. N'havíem parlat en un post sobre les feromones.
Així que ja ho veieu, pingüins homosexuals que adopten cries, ratpenats que es fan fel·lacions... No ens hem inventat res! Ho deixem aquí, me'n vaig a documentar sobre pràctiques sadomasoquistes en els crustacis.
Nota: Vull agraïr a la Laia aquesta informació sobre els ratpenats, qui per motius purament d'oci i extra laborals es manté molt al dia sobre el tema.
Fellatio by Fruit Bats Prolongs Copulation Time 2009 Fellatio by Fruit Bats Prolongs Copulation Time. PLoS ONE 4(10): e7595
8 comentaris:
he passat una estona al teu blog
molt interessant, felicitats
una abraçada des de Reus
maleïts castors...
Ara imagino a en Bruce Wayne amb un somriure d'orella a orella mentre el joker corre despavorit.
Molt divertit aquest post, sou uns fotuts genis ;-)
Gràcies als dos. Un nom molt escaient pel post, te la ma maria...
Asimetrich, molt bo això del Batman, tan ben posat i seriós que sembla... marranot!
A mi m'ha semblat interessant el tema que comencin llepant-se, són petons? Potser els petons també tenen algun valor adaptatiu?
Jo sempre he pensat que donen molta informació.
Janu.
Segur!!
Com zona erògena que és de seguida s'enrojoleixen i s'inflen! Com d'altres parts del cos...
Diuen que també ajuda en la creació de vincles, ja que després de petonejar-nos hi ha un increment en la oxitocina...
Diria que la mossegada de castor pot produïr el mateix , Dodger....
Marededeusenyor! quina depravació... científics xinesos voyeurs, episodis sado-maso-zoofílics amb castors...
ja es veu que el mon de la ciència també és adaptatiu...
En efecte, Frij, la mossegada de castor és d'allò més agradable. Per els castors són animals molt gelosos. Mai els proposis un trio amb un altre castor pq les mossegades passaran d'agradables a extremadament doloroses.
El món de la ciència és només lleugerament més adaptatiu que el món de la costura amateur. Incrementa molt poquet més la teva capacitat d'atreure parelles reproductores. De totes maneres, si t'agraden els castors, com a mi, o també les llúdrigues, no suposa cap diferència partanyer a un mon a un altre, a aquest mamífers semi aquàtics els importa molt poc. Les dones són més exigents.
Jajajajaja... quin fart de riure! Dodger, no sabia que tiraves cap els castors... tot i que entre aquest post i la teva fal·lera ocasional per les morses començo a dubtar que el castor sigui una bona tria (un bon trio ha quedat clar que no!). Jo crec que les llúdrigues et "peguen" més ;).
Publica un comentari a l'entrada