10/07/2009

Prou tisorada!

Des d'aquest blog ens unim a la iniciativa d'en Javi Peláez, que en el seu blog "La aldea irreductible" ha aconseguit aglutinar uns 800 bloggers amb el mateix propòsit: Escriure avui un post per manifestar-nos en contra de la meravellosa idea del govern del païs al que paguem els impostos, de retallar la despesa en investigació i desenvolupament, un 15% de cara al pròxim 2010.
Com que vivim en un païs de "tarugos" que prometen aprovar coses que després són incapaços de complir, en investigació no podien ser menys i, després de parlar i parlar d'una aposta seriosa en la investigació, han decidit, davant de la crisi en la que estem immersos, posar pedaços com sempre i retallar, a més, els pressupostos en el que un païs creiem que ha de basar el seu futur, polítiques socials i investigació.
Així que, els investigadors de la pública que, malauradament, no tenim masses maneres més de continuar que no sigui gràcies a aquests diners, per això molts anirem al carrer i moltes línies d'investigació que donarien fruits a mig termini hauran de ser tancades. De nou, haurem de mirar cap a altres països per buscar-nos un futur. Per aquests i molts altres motius que s'hauran comentar llargament en altres blogs durant el dia d'avui, a Abulafia ens unim a aquesta iniciativa.
Prou retalls!!

3 comentaris:

sarah ha dit...

Gràcies a vosaltres me n'acabo d'enterar (una mica tard, pel que veig). Jo em vull afegir a aquesta iniciativa, tot aplaudint als nostres polítics per una nova demostració d'incompetència i cretinitat. Això sí, per a rellotges de vint mil euros, fuites de quatre duros (res, 10 milionets de res) del Palau de la Música... nois, de pasta hi ha per donar i vendre llevat que sigui per a I + D o creació de llocs de feina reals i duradors... :-((

Asimetrich ha dit...

El despreci per la recerca sembla un mal incurable en aquest país. Quan van maldades és el primer que es retalla. Per voler canviar el model econòmic espanyol, ho estan fent com el cul.

en Girbén ha dit...

M'hi posi com m'hi posi mai un mirall em diu d'un tarugo... sempre em reflexa com un pelacanyes; que no és ni millor ni pitjor però que demana tenir un ofici, i menys senzill del que molts tendeixen a creure...
És des d'aquesta "sofisticada" condició vull adherir-me a la campanya en pro de la recerca... I ja corro a promoure'n una altra que tingui a la poesia per bandera.
I és que el què parlàvem ahir s'acompleix: als polítics els plau la cultura perquè la paraula ja s'ha restringit a l'accepció de l'acceptació. Altra cosa és l'art de debò o la ciència quan es vol valenta; aquí estaríem parlant d'una interrogació perpètua, res quedi proper als propòsits de cap polític.
Preguntar-se, acceptar noves respostes... Au, home, au! Que nosaltres ens dediquem a coses serioses! Així és com pensen i d'aquí ve com actuen.