10/15/2009

La Lluna. La pruna.

Avui iniciem una nova secció en la que intentarem anar esbrinant si els mites populars que estan acceptats en la societat tenen alguna raó de ser o no. La veritat és que no assegurem complir els nostres propòsits, una mica com sempre aquí a Abulafia, que parlem de fer moltes coses i després res de res...
El mite del que volia parlar avui l'he descobert últimament. Cada cop més persones al nostre voltant s'inicien en l'aventura de tenir fills, i així mica en mica em vaig familiaritzant amb alguns temes dels que fins ara en sabia molt poc. Així doncs, una de les coses que he descobert és que existeix el mite popular que els nadons tenen predil·lecció per néixer en la fase de Lluna plena.
Davant de la meva ingent quantitat de preguntes tot té una resposta: el nostre cos és quasi un 70% aigua, i una dona embarassada encara ho pot ser una mica més gràcies al líquid amniòtic. Si la Lluna exereceix una força sobre les grans masses d'aigua (marees) també és "evident" que el tingui sobre nosaltres, al cap i a la fi, som aigua. Així, de pas, gràcies a aquest mite matem dos pardals d'un tir, i hi colem l'horòscop, que s'explica per l'efecte que tenen altres planetes sobre cada un de nosaltres.
Però, ja està? Això ho explica tot?
Un dels clàssics en ciència, és que sempre algú ha pensat el que t'interesa abans que tu i aquest cas no n'és una excepció.
Hi ha un bon carro d'articles que han posat a prova aquesta hipòtesi: Hi ha alguna evidència en tot això?

Tenint en compte que cada cicle llunar consta de 29 dies i mig (més o menys), cal tenir present que els dies i les nits de lluna plena no tenen perquè coincidir amb els dies o nits visibles. Així que, per estudiar aquest efecte, els autors dels treballs han tingut en compte tant el dia anterior com el posterior a la Lluna plena; i els han agrupat en els Dies de Força Lunars o DFL. La resta, els dies en que teòricament la Lluna no exerciria aquesta força, els han posat en el grup dels Dies en Que No Neix ni Cristo o DQNNC...sí, me sembla que anava així.
Un dels estudis (1) estudia els 3499 naixements que es van donar durant un període de 3 anys (gener 1977-desembre 1979) en un hospital d'Ohio. Un altre (2) té en compte els 564.039 naixements que hi va haver a North Carolina des de 1997 fins el 2001. O un anàlisi (3) que fan uns alemanys tenint en compte els 4.071.669 parts que va haver-hi des de 1966 fins al 2003 en una regió anomenada Baden-Württemberg.
Tots ells utilitzen diverses eines estadístiques per comprovar si realment hi ha alguna diferència en la freqüència de naixements, de complicacions en el part, o de naixement de prematurs, en relació amb la fase lunar.
Tots i cadacun d'ells arriben a la mateixa conclusió: no hi ha cap relació entre els dos fets. Malgrat la falta d'evidència, el mite continua i (probablement) continuarà existint, tot i que els numeros demostren que no té cap raó de ser.
Però no acaba aquí, ara vé la part més interessant. Un dels treballs (1), compara el número de naixements entre els diferents dies de la setmana, entre les diferents hores del dia i entre els diferents mesos de l'any. Què troben?
Doncs que hi hauria raons suficients per crear el mite dels divendres. És el dia en què hi ha més naixements. Arriba el cap de setmana i ens hem de donar manya... I els diumenges? Doncs es clar, és el dia del senyor, i si un part ppot esperar, esperarà...És el dia amb menys naixements de la setmana.
Si tenim en compte les hores del dia, separades en blocs de 6 hores (0-6h, 6-12h, 12-18h i 18-24h), trobem que sembla que la gran majoria es posa d'acord per néixer durant les hores de feina...A la nit es dorm, collons!!
I si mirem en qui mes neix la gent? Doncs trobem que són l'agost i el setembre els predil·lectes pels nadons per néixer. Si tirem 9 mesos enrere el que hi trobem és el desembre i el gener; la gent està a casa, fa fred, deixa'm apropar una mica, tapa'm amb aquella manta, el roce hace el carinyo i...patapaaam!!!
Tot i així, apostaria a que continuarà existint el mite de la Lluna plena, enfront el mite dels divendres d'agost al matí. No hi ha cap evidència, però les explicacions inexplicables en les que apareix la Lluna i les forces ocultes dels astres, sempre seràn molt més màgiques que un divendres d'agost.

Referències:
1) Time variations, births, and lunar association. Nalepka C., et al. Issues Compr Pediatr Nurs. 1983.
2) The effect of the lunar cycle on frequency of births and birth complications. Arliss J. et al. Am J Obstet Gynecol. 2005
3) Lunar cycle and number of births: a spectral analysis of 4,071,669 births from South-Western Germany. Acta Obstet Gynecol Scand
Frij

11 comentaris:

kika ha dit...

vaja, doncs jo havia sentit que els mesos que neixien més nens era març i abril, per allò de sant joan... però es veu que no...

Memecio ha dit...

Molts pajesos planten les llavors en relació a les fases llunars, d'acord amb tradicions fortament arrelades. M'agradaria saber si aixó tampoc te una base empírica, perque ells n'estan convençuts de que es tracta de "sabiduria ancestral".

Frij ha dit...

Kika, ja podria ser que aquí la nit de sant joan fós màgica pel que fa a la concepció de criatures...l'estudi al que fem referència és a la població Ohio, no sé com celebren ells el sant joan...segurament és un dia ben normal. I al desembre deu fotre un mal temps...
Jo també em preguntava això mentre ho escrivia. També el fet de tallar-se els cabells, o recollir els fruits, o posar les olives a macerar,...No sé, ho haurem d'investigar..

en Girbén ha dit...

Alto les seques! D'això, del mite del divendres... té una explicació (afermat pel fet de què està sustentant en un estudi dels USA, on impera la sanitat privada).
Els parts dels divendres són la suma dels del divendres i dels de tot el cap de setmana. Els metges s'afanyen a enllestir la feina divendres per així poder tenir el cap de setmana lliure. No fos cas que una clienta els vingués amb una urgència mentre estant pescant o fent la barbacoa. Si cal provocar el part es provoca, o si no es diu: "Ui, la criatura no ve del tot bé, serà millor practicar una cesària".
És una pràctica tan estesa que afecta als mateixos metges amb tan cristians valors que diuen estar en contra de qualsevulla forma d'eugenèsia.

en Girbén ha dit...

En un altre ordre de coses vull afegir que no hi ha bon ebenista, escultor o lutier, que no sàpiga que d'una fusta talada en "mala lluna" poc profit en traurà, perquè s'acabarà balcant o/i corcant. La base empírica prové d'uns oficis uns quants cops mil·lenaris.

Frij ha dit...

Doncs diria que duus molta raó amb això dels divendres Girbén...Ningú vol treballar el cap de setmana, i si ho podem enllestir abans millor...Ara, això no treu que no hi hagi cap relació amb la lluna plena, ja que alguna lluna plena deu caure en divendres també...
Seguirem investigant també la relació de la Lluna amb d'altres mites com per exemple aquest que desconeixia dels ebenistes...

Asimetrich ha dit...

Totalment d'acord amb en Girbén. Jo vaig néixer 15 dies abans del que em tocava, perquè? Perquè el metge marxava de vacances, i això que era a un hospital públic. Així que als estats units ni te cuento...

Un post molt interessant. Sobre això de la lluna plena, aquí deixo un altre mite: diuen que depenent en quina fase lunar et tallis els cabells, et creixen més ràpids o més a poc a poc... alguna pista?

Una abraçada

Josep ha dit...

No s'ha de confondre casualitat amb causalitat.

Frase senzilla, però sovint difícil d'aplicar.

Anònim ha dit...

Carai... S'aprenen força coses en aquest blog!

Encara que sense fonament, em resultava més atractiu el mite popular!...la lluna exercint alguna força misteriosa sobre els cossos...

El que sí resulta penós és veure que els naixements poden relacionar-se amb el calendari laboral...això ens aporta una mostra més dels interessos individuals que imperen avui dia(en aquest cas el dels ginecòlegs,i a sobre segurament de clíniques privades!).

M'apunto a la suggerència de que esbrineu si el cicle lunar té relació amb altres fets que heu anat esmentant... Sereu capaços de castrar més mites???

Frij ha dit...

D'acord Asimetrich, fem una prova, qui es presenta voluntari per tallar-se el cabell en lluna creixent...?
Josep, l'has encertat; bé, aquest cop potser ha sigut casualitat...xD
Anònim, hem perdut la Lluna com a causant, però hem descobert que és el ginecòleg el que exerceix alguna força misteriosa...bé, pr algunes mares potser no és tan misteriosa...

en Girbén ha dit...

Aprofitant que passo uns dies a l'Observatori he fet una ullada a la important biblioteca astronòmica. Al preciós llibre "Los Planetas" de la Dava Sobel, quan parla de la Lluna, recorda que de sempre els almanacs dels pagesos recomanen plantar pèsols en creixent, collir les plantes d'arrels llargues i esporgar els fruiters i, mai, tallar arbres per a treure'n profit de la fusta.
També explica la història de la seva amiga Carolyn, la que es va menjar la mica de pols lunar que li havia regalat un enamorat astrònom del projecte Apol·lo. Es veu que anys més tard la Carolyn va tenir tres criatures amb, potser, algun dels seus àtoms de procedència lunar.