7/02/2009

Mems


Amb la invenció de la roda, no només les mercaderies van poder viatjar d'una banda a una altra, sinó que també la idea de la roda va poder viatjar d'un cervell a un altre.*

Així que, a través dels nostres cervell viatgen una gran (grandiosa) quantitat de unitats d'informació que van infectant un cervell rere l'altre. I molts cops sense l'ajut de la nostra voluntat anem escampant tota aquesta informació que així aconsegueix transmetre's en la societat.
Aquest mecanisme té una gran similitut amb els gens, d'aquí que a aquests paquets d'informació se'ls anomeni mems (també pel joc que dóna l'arrel de la paraula amb memory i mimesis), paraula que va introduïr Richard dawkins en el seu llibre El gen egoista. I així com la genètica estudia de quina manera es dóna l'herència d'una generació a la següent, la memètica intenta estudiar l'evolució cultural a través dels mems.
Ara, en aquest vagó de metro us en puc dir alguns de mems que han arrassat: el calçat, bosses de mà, ulleres de sol, clips del cabell,... Tots ells han estat grans idees que algú va tenir en el seu dia i que amb el temps s'han extès en la població, degut en gran part, a que són molt funcionals. Però també s'extenen molts d'altres mems l'avantatge dels quals no és tant evident. En aquest vagó també n'hi ha molts: gorres amb la visera al revés, pantalons caiguts a mig cul, pantalons amples on hi caben 3 cames per camall, les corbates de les que va parlar al seu dia sa monea, sabates de taló d'agulla de pam i mig. També pot haver-hi grans paquets d'informació que l'un sense l'altre no són res, vindríen a ser com els gens que regulen la formació de la cama, tots junts formen un gran mem, com per exemple qualsevol de les religions que professen més de la meitat dels individus que m'acompanyen en aquest vagó.
A l'igual que els gens "lluiten egoïstament" entre ells per ser el millor replicador, els trets culturals es transmeten a través de la replicació de mems.

Els mems, al igual que els gens, que es repliquen i s'expandeixen, estan sotmesos a les lleis de la sel·lecció natural. Els replicadors més eficients continuaran presents en el patrimoni memètic. I així com els gens, els mems no triomfen perquè siguin bons per se, sinó que simplement són més bons replicadors que els mems amb els que competeixen. Només així es pot explicar l'èxit d'alguns temes musicals que s'escolten arreu del territori com aquest.
A diferència dels gens però, els mems no estan sotmesos a un sistema darwinià de sel·lecció, sinó que és més aviat lamarckià (com les girafes que estiren el coll). Els mems ens els transmetren, habiten en el nostre cervell, fins i tot de forma totalment inconscient, els podem modificar i transmetre'ls de nou.

Bé, per il·lustrar-vos més en la matèria us convido a visitar el blog del Memecio, que està sempre al lloro de tot el que té a veure amb la propagació dels mems.
A més, us deixo una xerrada del mestre Daniel Dennet sobre mems perillosos que no té pèrdua.



* Daniel Dennet. La conciencia explicada

Frij

9 comentaris:

Memecio ha dit...

Bon article, com va sent habitual ;).
S'estan començant a descubrir les impresions cerebrals dels mems, en forma de registres electroquímics. De fet, ja podem mitjançant un casc manejar una cadira de rodes, donant-li ordres del tipus de : "ara gira a l'esquerra".
Es impresionant. Si som capaços de trobar la ubicació exacta dels mems al cervell, que segur que formaràn part d'una xarxa densa d'interconexions, s'obrirà tot un camp inmens d'aplicacions. Fa una mica de por, pero encara més d'ilusió. ¿Vos imagineu? S'ens podrien implantar idees noves, sense el llarg procés d'aprenentatje que ara ens cal. Ara, es una questió peluda, perque els mems no son iguals en tots els individus. Depenen de els mems previs. Jo no tinc el mateix concepte de la religió que un altra persona. Els propers anys anirem veient com es va materializant tot aixó. Tot just acabem de començar. ;)

Asimetrich ha dit...

Molt interessant això dels mems. És d'aquelles coses que d'alguna manera coneixes, tot i que de forma més aviat abstracta i intuïtiva, fins que arriba algú i li posa nom i una descripció acurada. Un concepte més a tindre en compte. Salut!

Frij ha dit...

Ahhhh! Quina por Memecio! Això d'implantar noves idees no és una cosa que em faci especial il·lusió.... Per altra banda, poder entendre el mecanisme seria al·lucinant!
Bones Asimetrich. A part de posar nom a aquest concepte que, com bé dius, ens és familiar, hi ha molta gent que pensa que investigant la transmissió dels mems i el perquè uns es mantenen i altres no,opot estudiar l'evolució de la cultura.

Tyrell ha dit...

Está clar doncs que Michael Jackson és un mem.

Erhm...ok, un acudit dolent també pot ser un exemple de mem.

Per cert, sóc l´Ignasi!

Memecio ha dit...

Sí que fa una mica de por, Frij. Pero a lo millor es el matiex tipus de por que al comencament dels transplantaments d'organs. Suposo que a ningú li farie cap ilusió la idea de que li canviesin el fetge (o cuansevol organ, ara es transplante fins a cares) per el d'un altra persona.
Si et tranquiliza, també pot ser que tot es quedi en aigua de borraines.;)

Frij ha dit...

Ei Tyrell! I tant si és un bon mem, i dels que perdurarà! Salut!
Memecio, em refereia més aviat a la mala utilització d'aquesta implantació d'idees. Com si et poséssin el fetge al lloc del ronyó... Idees gregaries, creences absurdes, submissió a certs energúmens...
Brrr!

Asimetrich ha dit...

Doncs trobo que és una eina interessant això dels mems. Sí que té sentit usar-los per estudiar l'evolució cultural. Merci per l'aclariment.

en Girbén ha dit...

Arribo tard però espero que amb una aportació vàlida...
Situem-nos al mig del batibull del passat Sonar. Just em presenten a dos activistes bascos (activistes musicals!)i, veient els imposants MEM estampats a unes samarretes que malden per cobrir sengles panxes cerveseres, els pregunto:
-Vaya MEM... ¿En euskera se dice así? Porque en español creo que es MEME.
-MEM somos nosotros -em responen solemnes-, y también nuestro festival.
-¿?
-MEM es "músicaexmachina" y no esconde un homenaje a vuestro LEM (el nostre clàssic festival de músiques avançades de BCN).
-¡Ah! Yo pensaba en los MEMs, vaya en los MEMEs... Bueno, esto de músicaexmachina podria ser uno y de muy largo recorrido...
-¿Como, que dices de les Memes?...

I ja em teniu a mi, guanyant-me una cervesa fent cinc cèntims dels Mems a dos paios de Bilbao que afirmaven ser-ho ells de mems...
Tot ben cert. I qui vulgui comprovar-ho que passi per la web del MEM -on, per cert, podrà aconseguir una de les seves xules samarretes MEM.

Frij ha dit...

Mateix dia, mateix lloc, en una situació diferent:
- Ei tio, vaya "peazo" de festival!!
- Ja veus! Ens en fotem una altre?
- Una birra?
- No siguis MEMO!! Una bona clenxa!

Els mems abunden al nostre voltant...