7/28/2010

Perdent la màgia

Encara avui en dia, arreu del planeta, es conserven tradicions i rituals antics que resten inmutables al pas del temps i que no són pervertits per les noves tendències. Tot de pobles indígenes, tribus i en general gent apartada de les corrents globalitzadores de la societat actual que mantenen unes costums que ens transporten a temps ancestrals.

I no, no em refereixo als quatre penjats que encara no han penjat una foto d’una posta de sol al Facebook, o als que encara no saben fer fotos amb el seu mòbil 3G Blue ray In the night, ni als que encara miren els resultats dels partits de futbol i la programació al teletexto.

Hi ha tot de pobles indígenes que mantenen vives les seves antigues tradicions. Un exemple d’ells són els pobles maies que encara corren per l’estat de Chiapas i que utilitzen tècniques curatives on hi intervenen animals, plantes i minerals. Aquests mètodes són realitzats per sacerdots/xamans que coneixen el poder d’aquests remeis.

Per exemple, el procés del part és un exemple ben curiós. Durant el part, la dona es situa de genolls enfront de l’home agafant-lo pel coll, mentre que pel darrera, la comadrona escollida en relació al seu historial d’èxits, es prepara per rebre el nounat. Es diu que, fins i tot, en alguns llocs, el marit es lliga una corda als cataplins per un extrem, i per l’altre extrem a la dona, així, cada moviment que realitza la dona provocat pel dolor produeix també un crit de dolor en l’home i li recorda el patiment de tenir un fill.

Quan les contraccions tarden en arribar, la comadrona pot donar a la partera diversos remeis uteroconstrictors: zoapatle (Montanoa tormentosa), ruda (Ruta spp), Epazote (Teloxys ambrosioides) o cua de tlacuache (Didelphis sp.). Un cop el part s’ha produït, cal tallar el cordó umbilical i aquest procés és diferent depenent del sexe de la criatura. Si és nen, el cordó es talla perque quedi un trocet curt, amb això es creu que el manubri de l’infant no creixerà massa i així no produirà dolor a la futura muller. Per altra banda, si es nòia, es deixa un troc més llarg de cordó, així s’asseguren que la cavitat vaginal sera gran per poder rebre millor el coit.

Finalment, un cop s’expulsa la placenta, el marit ha de fer un forat al terra i enterrar-la per tal que el pròxim fill sigui mascle.

Una altra tradició xocant és la que els visitants poden observar a l’església de San Juan Chamula, un dels exponents més clars de tot l’univers de la màgia maia.

Al entrar en aquesta església t’envaeix una energia desconeguda que et connecta amb alguna cosa que no se sap ben bé d’on prové (que maco que queda això!). El més curiós és que no és res del que t’esperes d’una església…tot el terra està cobert de fulles de pi, pel terra hi ha milers d’espelmes que un bon home es dedica a anar recollint a mida que s’acaben, i devant de les espelmes gent agenollada, estirada i recitant una sèrie de mots incomprensibles. De fet, en aquesta església, depenent del que un necessiti, es dirigeix a un o altre sant (que estan esparcits per tot el recinte), i utilitza unes espelmes d’un color o un altre. Dins l’església també hi és permesa l’entrada als gall d'hindi, que són necessaris en molts dels rituals curatius.

Pero entre tot aquest univers de tradicions ancestrals i perdudes, s’amaga una trampa que li fa perdre la màgia.

Temps era temps, que s’utilitzava una beguda alcohòlica, provinent del destil.lat de la canya de sucre que s’anomenava posh. El posh, s’escup sobre el malalt perque té capapcitat purificativa, a més, a la persona que el pren li produeix gasos que l’ajuden a eructar. Com en moltes altres tradicions, eructar també purifica l’ànima, ja que amb el rot elimines males vibracions. Bé doncs, no sé si el posh a pujat de preu o si tenia mal gust, pero avui en dia s’utilitza Coca-cola o Fanta amb la mateixa finalitat. La veritat és que sembla que els serveix tant com el posh, fins i tot és més efectiu a l’hora d’eructar! Una de dos, o el posh en si no era el que guaria a l’individu, o el que li faltava ja a la Coca-cola per la proxima campanya...té propietats curatives espantant esperits xungos.

Total, que trobar-te ampolles de coca-cola al terra d’una església on es realitzen aquests rituals xamànics tant antics és un anacronisme que fa un mica de mal als ulls…

Link:

- http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/index.php

Frij a Mèxic

6 comentaris:

Eva Ventura ha dit...

Desprès de la descripció del part aquest, em penso que em fa falta un cubata de posh en cocacola.

metabolic ha dit...

A mi m'agradaria saver què pensa l'Esglèsia Católica de tot aixó (perquè suposo que aquest temple és catòlic)...

Laia ha dit...

Ei i no pot ser que reciclin les ampolles buides de Coca-Cola i les utilitzain per posar el posh? p.d: Records des de Bellavista! :)

Janu ha dit...

Interessant això del part amb dolor compartit... Lo de treure el mal rotllo a base de rots, home si se'm acostés un xaman tirant-me rots a sobre no se si riuria o li clavaria un calvot! Amdues opcions m'alleujarien força per això.

Paqui ha dit...

Eeeeh, quins records, jo he estat a eixa peculiar esglèsia de San Juan Chamula! Però no recordo haver vist ampolles de Caca-Cola. El que sí recordo són les ofrenes d'ous i gallines que feia la gent del poblet per a curar malalties de familiars. La veritat és que em va impactar tota la gent sentada al terra, damunt de l'herba, rodejada d'ous i gallines revolotejant, i recitant unes expresions, incomprensibles per a mi, que semblaven mantres i em donaven una sensació una mica tètrica. Espere tornar prompte a eixe Mèxic màgic, que per desgràcia es va corrompent amb "el monstre" que té per veí. Un saludet!

Gerard ha dit...

No sé si estic gaire a favor amb això de lligar una corda als collons del pare. Els espermatozoides es podrien ofegar, pobres.