Les societats humanes presenten encara avui en dia unes diferències enormes entre elles. Pensem en un aborigen australià, un massai, un esquimal o el Jiménez Losantos i tindrem uns contexts socials ben diferents que són fruit d'una història de més de 10000 anys que ha transcorregut per camins alternatius, orientats per una sèrie de factors molts d'ells purament naturals, com el clima o la geografia. Ja en vàrem parlar aqui. Abans d'aquests 10.000 anys totes les societats eren políticament simples. Quins factors han contribuït i com sobre el pas d'un estat a un altre de complexitat política?
Com ens mostra Jared Diamond, per tal d'estudiar la contribució de diferents factors sobre el desenvolupament d'una societat ens faria falta el què els biòlegs fem al laboratori. Agafem una població homogènia de rates i la dividim aplicant els diferents factors a les sub-poblacions per observar-ne l'efecte. Això no és gaire factible quan el subjecte d'estudi són els humans, però estem de sort. Una cosa així va passar de manera natural durant la colonització de la Polinèsia. Milers d'illes disseminades pel Pacífic que presenten grans diferències pel què fa a la seva superfície, clima, recursos alimentaris, aïllament, alçada, productivitat, etc. van ser mica en mica poblades, cap a 1200 adC, per un grup de persones procedents de Nova Guinea, agricultors i mariners. Entre l'any 500 i 1000, el procés d'ocupació va concloure. De manera que, anys després, es pot anar a veure que ha passat a les diferents illes amb aquesta gent que un dia van pertànyer al mateix grup, i estudiar les possible contribució dels factors naturals sobre el seu desenvolupament com a societat.
Per tant, els avantpassats de totes les poblacions polinèsies modernes compartien llengua, cultura i tecnologia. Més tard les poblacions van divergir. Un clar exemple és el que va passar a les illes Chatham, que es troben al sud. En aquestes illes, on hi fotia més fred, els pobladors no van poder plantar i cultivar les plantes que portaven domesticades, de manera que van reconvertir-se en una societat de caçadors-recolectors. En no fabricar excedents, no van poder mantenir altres oficis, com el d'artesans o un exèrcit de guerrers o buròcrates o reis. Van renunciar a la guerra i van controlar la superpoblació mitjançant la castració.
En canvi, en zones més càlides com a Nova Zelanda, la cosa va anar d'una manera molt diferent. Era una illa molt gran i molt apte per l'agricultura. Va fer possible una població densa i nombrosa i l'aparició de soldats i jefes i diverses eines i armes. Durant uns 500 anys, aquestes dues poblacions d'exemple no van saber-ne res l'una de l'altra. Fins que un vaixell australià fa fer parada a Nova Zelanda i va portar la notícia de que havien trobat una illa on tot deu menjava marisc a punta pala i amb aquella alegria. A més, aquells tios no tenien armes! 900 maoris de Nova Zelanda van agafar les armes i van envair de mala manera les Chatham.
Entre les diferències a les que fem referència entre aquestes poblacions s'hi troben la producció d'aliment (caçadors-recolectors i agricultors amb diferents sistemes), bases econòmiques (familiars, gremis d'artesans), organització social (espectre que va de societats igualitàries a de les més estratificades del món) i l'organització política (on trobem des d'unitats tribals a proto-imperis formats per diferents illes). Resumint, quins factors s'han vist pel què fa a l'entorn natural que podrien estar al darrera d'aquestes diferències adquirides per les diferents poblacions de la Polinèsia?
- El clima. Que va del tropical fins al fred de collons en les zones més meridionals. Algunes illes tenen muntanyes prou altes per presentar clima alpí.
- Tipus geològics. Algunes illes són atols de coral, pedra calcària emergida i també hi ha pura roca volcànica. Algunes són fragments de continents i tenen més riquesa i barreja geològica i per tant més recursos miners com el ferro o el carbó. Les illes volcàniques són millors que els atols, permeten la fabricació d'estris de pedra, que la roca calcària fa força més difícil. En les illes atols no podien fer gaire cosa més que fabricar hams amb les closques de les cloïsses gegants,
- Recursos marins. Algunes de les illes tenen costes rocoses amb baixades brusques que permeten una molt pitjor recol·lecció de recursos marins que no pas les illes envoltades de d'esculls de coral.
- La superfície. Oscil·la entre 40 ha (a l'illa d'Anuta) i els 265.000km² (Nova Zelanda).
- Aïllament. És més fàcil muntar un proto-imperi si tens altres illes a propet que si les has d'anar a buscar a la quinta forca.
Les barreja de totes aquestes variables té una gran influència sobre la densitat de població que s'assoleix en cada una d'elles, i aquesta té una gran influència sobre les necessitats de producció d'aliment i l'organització política i social. És divertit que la major densitat es va aconseguir a l'illa d'Anuta, la més petita amb població permanent. Que va assolir una densitat de 400habitants/km², és a dir unes 160 persones que van convertir tota la superfície de l'illa en cultivable.
A l'octubre, Nature va publicar un estudi sobre l'evolució política en aquestes illes. L'estudi, de Currie et al. Anomenat “Rise and fall of political complexity in island South-East Asia and Pacific, porta una introducció en el mateix número del propi Jared Diamond, que es va passar un fotimer d'anys estudiant coses com aquesta en les mateixes illes.
Els autors han usat l'arbre de llengües d'austranèsia, amb més de 1200, per fer com els arbres filogenètics que normalment es fan amb seqüències genètiques per observar les relacions en l'arbre evolutiu i identificar els ancestres comuns entre diferents espècies, però aquí tenim societats en comptes d'espècies i llengües (llistes de vocabulari) en comptes de seqüències genètiques. Sobre aquests arbre col·loquen la informació que tenen sobre la seva organització política. Han estudiat en total 84 societats de la Polinèsia de les quals disposaven de llistes de vocabulari prou completes i informació sobre el seu estatus polític (vegeu la imatge amb l'arbre i les illes).
Una de les idees que volien testar era si l'augment de complexitat política es produïa a salts o bé de manera gradual en una societat. Una altra idea era veure si l'augment en complexitat era irreversible, o es podia revertir a un estat més simple. Si podia revertir, ho feia a salts o gradualment?
Els resultats de Currie et al. ens mostren que l'evolució política ocorre a poc a poc: els estats o cacicats complexos no es formen directament a partir de societats simples. També mostren que la complexitat política pot augmentar però també pot disminuir, cosa que la clava si recordem la caiguda de l'Imperi Romà. Veuen també, que les caigudes polítiques poden no ser tant graduals. Ja sabem que el salt a la barbàrie és més fàcil que de la barbàrie a l'ordre. A la que sona un petard, la gent ja està traient DVDs i teles planes de les botigues a través de l'aparador.
Ara que l'arbre ja està fet, quantes coses més podrem veure com van evolucionar en aquestes poblacions?
A l'octubre, Nature va publicar un estudi sobre l'evolució política en aquestes illes. L'estudi, de Currie et al. Anomenat “Rise and fall of political complexity in island South-East Asia and Pacific, porta una introducció en el mateix número del propi Jared Diamond, que es va passar un fotimer d'anys estudiant coses com aquesta en les mateixes illes.
Els autors han usat l'arbre de llengües d'austranèsia, amb més de 1200, per fer com els arbres filogenètics que normalment es fan amb seqüències genètiques per observar les relacions en l'arbre evolutiu i identificar els ancestres comuns entre diferents espècies, però aquí tenim societats en comptes d'espècies i llengües (llistes de vocabulari) en comptes de seqüències genètiques. Sobre aquests arbre col·loquen la informació que tenen sobre la seva organització política. Han estudiat en total 84 societats de la Polinèsia de les quals disposaven de llistes de vocabulari prou completes i informació sobre el seu estatus polític (vegeu la imatge amb l'arbre i les illes).
Una de les idees que volien testar era si l'augment de complexitat política es produïa a salts o bé de manera gradual en una societat. Una altra idea era veure si l'augment en complexitat era irreversible, o es podia revertir a un estat més simple. Si podia revertir, ho feia a salts o gradualment?
Els resultats de Currie et al. ens mostren que l'evolució política ocorre a poc a poc: els estats o cacicats complexos no es formen directament a partir de societats simples. També mostren que la complexitat política pot augmentar però també pot disminuir, cosa que la clava si recordem la caiguda de l'Imperi Romà. Veuen també, que les caigudes polítiques poden no ser tant graduals. Ja sabem que el salt a la barbàrie és més fàcil que de la barbàrie a l'ordre. A la que sona un petard, la gent ja està traient DVDs i teles planes de les botigues a través de l'aparador.
Ara que l'arbre ja està fet, quantes coses més podrem veure com van evolucionar en aquestes poblacions?
Referències:
- Guns, germs and steel. Jared Diamond.
- Political evolution. Jared Diamond. Nature. 2010 Oct 14;467(7317):798-9
- Rise and fall of political complexity in island South-East Asia and the Pacific. Currie TE, Greenhill SJ, Gray RD, Hasegawa T, Mace R. Nature. 2010 Oct 14;467(7317):801-4.
Dodger