Especulant...

Buf!! Quina feinada últimament... Al nostre voltant tot està canviant i costa molt restar aturat enfront del futur que se'ns presenta. Hem anat a totes les revoltes àrabs hagudes i per haver, hem dormit a totes les palces del 15M, hem aturat el parlament, hem renegat una mica de la visita amb la que ens ha obsequiat sa santedat, hem engrossit la llista de l'atur, hem aplicat a totes les beques possibles per continuar una carrera investigadora, ens hem quedat sense l'ajuda dels desocupats i hem anat a votar al referèndum per canviar la Constitució... Com?! Que tu no hi has anat?! Que no l'han fet?!

Si companys, ens ho hem estat pensant molt i aquest bloc ja no serà de ciència, total a qui li importa! Fa temps que ens vam proposar de donar-li una empenta a aquesta pàgina, escriure més, explicar coses, ni que fós per explicar-nos-ho a nosaltres mateixos: ei Dodger que mira quines coses diuen...ei Frij flipa amb aquesta història! Però tu, no hi ha manera! Tot està canviant tant ràpid al nostre voltant...els valors pels quals lluitaven els nostrs pares i ens van inculcar de petits ja no tenen cap valor. Perquè hem d'estudiar tota la puta vida si aquí no hi ha ni cristo que et valori? Ja no et dic per rebre un sou suficient...sinó que es creiin feines, que no haguem de posar en el nostre curriculum que els 10-12 anys que portem a la universitat formant-nos en realitat els hem currat al Bar Manolo, a veure si amb una mica de sort ens donen aquesta feina de 800 euros...

Estic segur que mons pares s'arrepenteixen de no haver-me aconsellat que em fés funcionari amb 18 anys...40% d'atur juvenil!! (si juvenil, trenta tacos...i sumant). La mare que ens va matricular!!

Com veieu el món evoluciona molt ràpid i cap dels economistes futuròlegs és capaç de dir-nos on serem demà...de fet, diria que encara ningú no ha encertat ni una previsió per donar un impuls a aquest sistema que menja la moral a la població...

Bé, de fet, d'això us volia parlar, de previsions evolutives (m'acabo d'inventar l'expressió). posats a especular amb els mercats, perquè no especulem una mica amb la vida! Potser és menys perjudicial... Com serà el món d'aquí uns milions d'anys? Quins bitxos hi haurà, com seran, que menjaran..?

Que l'evolució no té cap fi i és totalment impredictibe? Bé, depèn de lo que et concentris...

Hi ha un tio que s'atreveix a fer previsions evolutives, és un home que es diu Dougal Dixon i (fa un temps ja) especulava en el seu treball "After the Man: A zoology of the future" sobre les forms de vida del futur.

Quan la nostra espècie (léase Homo sapiens) hagi desparegut de la Terra, els recursos s'hagin esgotat, la contaminació sigui generalitzada i només existeixi col·lapse, caos i destrucció, haurem establert les bases de l'inici d'una nova era: la de l'evolució Sensenaltrus (si, això també m'ho he inventat jo...). Quan aquest merder estigui ja ben montat tant sols les espècies oportunistes (totes aquelles que li fan fàstig a la gent) com les rates o els escarabats es trobaran sense competència i iniciaran el compte enrera que els portarà al moment del qual avui faré esment, d'aquí a 50 milions d'anys.

En Dougal Dixon és un geòleg/paleontòleg i sobre l'evolució dels continents en sap una estona llarga. Ell calcula que per aquesta època la deriva continental haurà reorganitzat els continents de tal forma que quedaran formant un supercontinent en l'hemisferi Nord. En aquest context, els animals trobaran tot un reguitzell de solucions adaptatives ja utilitzades al llarg de l'evolució, amb l'única diferència que seran noves espècies les que ho faran: primats que es fan nadadors, micos que es transformen en els més grans caçadors de les sabanes, o felins que pugen als arbres. Sense la humanitat ni grans depredadors pel mig les rates s'hauran extès i ocuparan els ninxols orfes fins a ocupar la posició de Els reis del Mambo. Aquests entranyables bitxets són els Falanx (Amphimorphodus cynomorphus) i la seva dieta serà qua

si exclusivament els Rabbuck (Ungulagus silvivultrix) una espècie de conill que serà el rossegador més gran que haurà corregut mai sota el cel -fixa't quina poca feina aquest home, s'inventa fins i tot el nom científic!-.

Als mars, sense balenes perquè se les hauran carregat els humans (ja no queda massa per això), els pingüins esdevindran els Putos amos de l'aigua. A les sabanes, els primats substituiran als grans felins (que vès per on també se'ls hauran carregat els humans) i a les illes els ratpenats s'adaptaran al medi terrestre i es convertiran en unes bèsties de metre i mig.

Curiosament, sembla ser que en el món vegetal no hi haurà grans canvis, si més no, encara no he vist que en comenti res...

Si no us sap greu, mica en mica us aniré presentant aquests tendres bitxets productes de l'evolució especulativa, de fet, tant és si hi haurà alguna cosa semblant o no, no ho sabrem mai! La premisa és que els humans desapareguin...

Ah! Me n'oblidava, estigueu tranquils, ells tampoc votaran mai un referèndum...

Llibre: After the man: A zoology of the future. Dougal Dixon

Frij

Numismàtica botànica 3

Ja fa uns dies parlavem dels motius naturals que adornen les monedes d'euro. Estirant una mica més el fil, arribem fins a monedes d'altres continents com per exemple el peso cubà. I en concret, vull fer esment de la moneda d'un peso, que es va emetre l'any 1993 dins de la col·lecció d'Animales Prehistóricos, on s'hi representava a un dels bitxos més curiosos que han rondat pel planeta.

Els calicotèrids són una família extingida de mamífers que sembla que van viure des de fa uns 45 milions d'anys fins fa uns 2 o 3 milions d'anys. Aquests animals estaven emparentats amb els cavalls, els rinoceronts i els tapirs actuals. La seva dieta estava basada en fulles fresques, de fet, sembla que seria l'única font d'aliment que tindrien perquè no disposaven de dents frontals superiors.

Fins aquí podríem pensar que no tenien res de peculiar, però hi ha una característica que els feia realment uns bitxos raros: Les seves extremitats anteriors eren molt més llargues que les posteriors, on a més, les peülles havien evolucionat fins a autèntiques urpes que els podien servir per agafar les fulles dels arbres o per trepar pels arbres.

Així doncs, ens podem imaginar aquests curiosos calicotèrids caminant sobre els artells de les extremitats anteriors, talment com si fossin un goril·la, utilitzant la forma de locomoció quadrúpeda anomenada knuckle-walking. No només això, sinó que eren capaços d'aixecar-se sobre les extremitats posteriors i mantenir una posició bípeda per arribar a les fulles més llunyanes.

Fins i tot, alguns bastant més atrevits s'han animat a relacionar-lo amb l'ós nandi, una fera misteriosa que podria habitar els boscos de Kenia. L'ós nandi forma part del món de la criptozoologia, diuen que l'han pogut observar alguns nadius i occidentals i la seva descripció correspon a un animal molt perillós amb el morro llarg, les potes del davant més llargues que les del darrera i la cua curta... Als zoòlegs se'ls ha girat feina, o potser podríem enviar-hi algun caçador de misteris com el J.J. Benítez...

Tornant al que ens ocupa, els calicotèrids vivien en els boscos d'Àsia i Nordamèrica i se n'han arribat a descriure 20 gèneres diferents, molts d'ells de dubtosa credibilitat.

En conjunt un individu ben peculiar que molts han definit acom una mescla entre cavall i goril·la, i que veien els dibuixets fa tota la pinta que podria ser una cosa així.

Frij

Volcán de los murciélagos

Tot i no haver estat per aquí, m’ho puc imaginar.

El dia de Sant Jordi és un d’aquests dies que els catalans pengen banderes als balcons i surten en massa de la seva cova, i omplen places i rambles per buscar una rosa o un llibre o, si es pot, una mica de cada… Teniu ja el vostre?

Doncs més o menys aixó, és el que fan cada dia desenes de milers de ratpenats de la Cueva de los Murciélagos en la reserva de la Biosfera de Calakmul.

Quan s’inicia la posta de sol ja es comencen a percebre els primers moviments dins la cova, les olors del guano es fan més fortes i s’escolten les primeres senyals producte del procés d’ecolocalització. En l’instant en que el sol s’amaga per complet, el ratpenat més intrèpid surt de la cova i realitza tímides incursions a l’exterior per testar la humitat de l’ambient. Mica en mica es van acumulant ratpenats al voltant de la boca de la cova realitzant un vol circular, s’eleven per sobre dels arbres i surten tots en la mateixa direcció. En el punt àlgid hi ha milers de ratpenats formant un núvol que es desplaça en el cel formant un espectacle natural incomparable.

Alguns es perden, alguns es foten de cap contra els arbres, altres contra un servidor, però al final quasi tots aconsegueixen l’objectiu de seguir al grup. Dic quasi tots per què els falcons també n’estan al cas i sovint aconsegueixen endur-se alguna presa.

Desenes de milers de ratpenats arriben a sortir de la cova cada dia durant unes tres hores, i diuen que enfilen un llarg camí fins a Tikal a Guatemala (no els vaig seguir per confirmar-ho…), per després tornar abans que surti el sol.

Espero que tots poguessin aconseguir la seva rosa particular…

Links:

http://www.mexicodesconocido.com.mx/notas/4282-Calakmul,-Campeche:-tierra-en-abundancia

Frij a Mèxic

Insectes per donar i vendre

Si es posem a mirar les espècies llistades descobertes, salta a la vista que els insectes s’enduen la palma. Hi ha insectes per donar i per vendre, hi ha insectes per tots els gustos i per tots els racons. Per què carai, es podria un preguntar, hi ha tantes espècies d’insectes? A la imatge més propera a aquesta frase, podem veure els diferents taxa representats amb diferents tamanys segons la seva diversitat d’espècies. Veieu quin escarbat més gros?

Què fa que els insectes s’hagin diversificat tant ? En Terry Pratchett va abordar el problema en un dels seus llibres, El País del Fin del Mundo, de la saga del Mundodisco. Uns mags es troben amb Déu i en un moment ja el tenen atabalat amb mil preguntes…:

“Y de repente echó a correr a través de la caverna atestada […].
- Lo siento, pero he de hacer uno –dijo-. Me calman, ¿sabe?
Ponder lo siguió. La caverna que había al otro lado de las puertas era más grande y se hallaba brillantemente iluminada. El aire estaba lleno de cositas relucientes: había millones de ellas, y todas flotaban en el vacío como cuentas colgadas de hilos invisibles.
- ¿Escarabajos? – Preguntó Ponder.
- ¡Cuando te sientes deprimido, no hay nada como un escarabajo!- Dijo el dios. Se había detenido junto a un gran escritorio metálico y estaba abriendo febrilmente los cajones y sacando recipientes de ellos-. ¿Podría pasarme la caja de las antenas? Está en ese estante de ahí. Oh, sí, nada como un escarabajo para levantarte el ánimo… A veces pienso que en el fondo todo se reduce a eso, ¿sabe?
- ¿A qué todo se refiere? – Preguntó Ponder.
El dios hendió el aire con un brazo.
- ¡A todo!- Dijo alegremente-. A todo lo que existe. Árboles, hierba, flores… ¿Para qué creía que servía todo eso?
- Bueno, nunca pensé que fuera para los escarabajos- dijo Ponder-. ¿Qué me dice de… los elefantes, para empezar?
El dios ya sostenía un escarabajo a medio terminar en una mano. El escarabajo era verde.
- Estiércol- dijo triunfalmente.
Cuando es unida a un cuerpo ninguna cabeza debería producir el mismo sonido que un corcho al ser introducido en una botella, pero ése fue exactamente el sonido que produjo la cabeza del escarabajo entre las manos del dios.
- ¿Qué?- Exclamó Ponder-. Pero eso es tomarse mucha molestia sólo para acabar teniendo un poco de estiércol, ¿no?.
- Bueno me temo que la ecología es así- dijo el dios.
- No, no, eso no puede ser –insistió Ponder-. ¿Qué me dice de las formas de vida superiores?
- ¿Superiores? Ah, las de más arriba… Supongo que se refiere a los pájaros, ¿no?.
- No, me refería a… - Ponder titubeó. El dios había mostrado una notable falta de interés hacia los magos, posiblemente debido a la ausencia de similitud entre ellos y los escarabajos, pero aún así Ponder ya podía divisar un considerable extensión de terreno teológicamente peligroso-. Estaba pensando en… en los monos.
- ¿Los monos? Oh, muy graciosos, desde luego, y obviamente así los escarabajos tienen algo con lo que entretenerse, pero…- El dios le miró-. Oh, cielos… No estrá pensando que son el auténtico propósito de todo el montaje, ¿verdad?
- Había dado por sentado que…
- Cielos, cielos. – Dijo el dios-. Verá el autentico propósito de todo el montaje es, de hecho, ser todo el montaje. Aunque- añadió con un bufido- me encantaría que pudiéramos hacerlo todo con escarabajos.”

Doncs bé, a la teoría de què a Déu li encanten els insectes s’hi afageixen una gran quantitat d’altres toeries que els biòlegs han anat collint de les seves sinapsis i que fa poc es van plantejar en conjunt en un extens review a la revista Biological Reviews, per Peter J. Mayhew, del departament de biologia de la Universitat de York.

El tema es presenta com un problema macroevolutiu: quines característiques de la biologia d’aquest grup són les responsables de la seva riquesa en espècies?

Per explicar això s’han posat damunt la taula la friolera de 18 hipòtesis diferents. L’autor les divideix en dos grups. 1) relacionades amb variables cladogenètiques (edad del clado, taxa d’especiació, taxa d’extinció o limitació a la riquesa d’especìes), i 2) relacionades amb variables fenotípiques o ecològiques.

Els hexàpodes són realment antics, del devonià, de fa uns 411-407 milions d’anys. La primera hipòtesi ens diu que hi ha tants insectes gràcies a una sostinguda, encara que no necessàriament elevada, taxa de diversificació. Una altra hipòtesi ens diu que la clau está en l’elevada taxa d’especiació d’aquests animalons. Encara que aquesta és una mica dubtosa. Ho és menys la que diu que els insectes presenten una menor taxa d’extinció (que els tetràpodes, per exemple). Una altra diu que la capacitat de riquesa d’espècies del grup és particularment alta. Això vol dir que el petit tamany corporal, les especialitzacions ecologiques, el fet que mengin plantes i les múltiples innovacions morfològiques que presenten fan que els insectes tinguin una gran capacitat de presentar espècies noves.

El segon grup d’hipòtesis va més pel tema de les seves característiques morfològiques. Una responsabilitza el pla corporal, amb la boca externa i l’ovopositor, com la causa de la seva major capacitat de colonitzar diferents nínxols i per tant, especiar-se més. Un altre, ens parla de la seva capacitat de volar, i per tant, de dispersar-se també. Altres defensa la metamorfosis insectil, amb les seves formes juvenil i adultes, com a manera d’incrementar les oportunitat de colonitzar habitats diferents. Altres se centren en la boca i les seves múltiples i diversificades/ables parts, com a manera també de ocupar nínxols bens diferents, consumints fonts d’aliment diferents. Altres presenten la hipòtesis d’una manera més genèrica, la segmentació del cos, permetent l’especialització de les parts i altra vegada l’explotació de nínxols diferents. La cutícula, l’exoesquelet, tambés es proposa com a element que afavoreix la resistència a diferents ambients. La sofisticació sensorial i nueronal (ulls amb capacitat de formar imatges) permet també comportaments especialitzats a diferents nínxols. El seu petit tamany corporal, que els permet ficar-se a tot arreu, augmentant les taxes d’especiació, els temps de generació i poblacions de molts individus, que al mateix temps comporta una baixa taxa d’extinció. La seva dispar interacció amb d’altres organismes, en especial les plantes, que els porta a un augment d’especialització, etc. etc. Els factors de selecció sexual que fan que apareixin problemes en trobar parella i faciliten l’aïllament sexual, la qual cosa és un gran motor d’especiació. Una altra una mica més patillera ens anomena com a causa la distribució tropical, si estás al tropic on hi ha una gran diversitat el teu grup es beneficia d’aquest efecte. Per últim, la versatilitat genètica permetria als insectes agunatar canvis ambientals i aprofitar nous nínxols i oportunitats ràpidament.
No està malament, eh? No serà per falta d’hipòtesis. Si algú us pregunta per què hi ha tants insectes pel món escolliu l’explicació que us agradi més. De moment totes estan sobre la taula.

Referència:

Peter J. Mayhew. Why are there so many onsect species? Biological Reviews 82 (2007) 425-454.

Dodger