Si encara queda algú a aquestes alçades que llegeixi aquest bloc, ja deu estar avorrit de rellegir una vegada i una altre els mateixos articles, perquè és cert amics, fot segles que no renovem les nostres entrades...
Us podria dir que la vida és molt dura, que ens hem enamorat sense parar durant mesos i que és un amor veritable, que som rics i estem de viatge per platges blanques o que som els presidents d'una escala de veïns i que les nostres obligacions no ens permeten tenir descans per escriure... Però no colaria, a més, tothom sap que tenim un màster posant excuses barates que se sobreposen unes amb les altres... Així que he decidit dir la veritat: estavem en un univers paral·lel.
La teoria de l'Univers paral·lel ja fa temps que dóna voltes en les ments abstractes dels científics més abstractes. Sembla ser que a nivell teòric podria existir, però com podeu imaginar és molt difícil que ho poguem saber del cert..
T'imagines Dodger? Un Univers igual que aquest amb gent igual que nosaltres on escrivim cada dia en el bloc, on tenim 15000 seguidors, on les noies se'ns llancen al coll pel carrer?? No sé què coll*** fotem aquí!!!
Sembla que no pugui ser oi? Doncs si, en principi pot existir un món on hi hagi gent com cadascú de nosaltres, que hagin près cadascuna de les el·leccions vitals igual que nosaltres, però que en canvi, ara decideixin seguir llegint aquest post enlloc de deixar-ho, avorrits com estàs tu ara.
Per il·lustrar-ho de forma simple: l'Univers que veiem és el que és, però cada any, l'univers observable creix un any llum (el que triga la llum en arribar a nosaltres). Així doncs, si imaginem un univers infinit, les possibilitats de topar-nos amb un alter ego augmenten.
Per mitjà de les observacions realitzades, sembla que en l'Univers la matèria es distribueix de manera bastant uniforme, almenys en la part estudiada: els gens menyspreables 1024 metres. Així que si aquest patró es manté, més enllà de l'univers observable també hi hauria d'haver galàxies, estrelles, Montillas,...
L'univers observable per nosaltres és una esfera on el punt més allunyat està a 4·1026 metres, i a aquesta esfera se l'anomena volum de Hubble (on hi cap tot el que es veu). Si ara, suposem que l'univers és infinit (com semblen indicar molts dels estudis actuals) i tenim en compte tots els possibles estats quàntics de la matèria que hi podria haver en un volum de Hubble a l'atzar, trobem que a uns 10 elevat a 10118 metres de distància hi ha un volum de Hubble completament idèntic al nostre. Si, si, idèntic.
Val, molt bé, però aquesta teoria encara està subjecte mesures millorades del fons còsmic de microones i de la distribució de la matèria a gran escala, que podrien refutar-la al redefinir la topologia i la corbatura de l'Univers. Però tan sols, resoldria el problema una estoneta, perquè sembla ser que no ens trobem davant d'un escenari amb un únic Univers, sinó que estem al mig d'un Multivers, on cada Univers podria tenir diferents condicions inicials, diferents constants físiques o altres lleis governant cada naturalesa.
| 58% of physicists (including Stephen Hawking) think multiple universes exist |
18% (including Roger Penrose) do not accept this theory |
| 13% admit the possibility, but remain unconvinced |
| and 11 % have no opinion. |
En aquest casos, tan sols cal aplicar una dosi de probabilitat complicada per tornar-nos a trobar amb molts altres alter egos repartits arreu en aquest Multivers.
No heu entès ni un borrall? Jo tampoc. Però mola no?
Frij
