Som els humans eusocials?

L'eusocialitat ha estat de tota la vida relacionada amb alguns insectes com les formigues o les abelles. Aquesta paraula descriu el fenomen observat en aquestes besties en el qual els adults es divideixen en castes, algunes de les quals es poden reproduir i les altres quasi mai o mai. Generalment, les castes no reproductives es dediquen a currar a base de bé. O bé alimenten a la descendència, o bé en tenen cura d'altre maneres, però el cas es que no tenen gaire espai per l'autorealització. Més estrictament, els científics classifiquen una espècie com a eusocial quan:

1. Hi ha divisió sexual del treball.

2. Les generacions es solapen.

3. Hi ha cura cooperativa de la descendència.

Molt bé. Ara pensem en les nostres àvies. Les nostres abuelites són dones estèrils, que cohabiten amb dues generacions posteriors i que en molts casos es dediquen a cuidar els nets perquè la mare treballa. La menopausa, per tant, permet l'aparició d'aquesta important casta d'àvies que segons estudis recents realitzats a Finlàndia i Canadà, la seva presència correlaciona amb una descendència que es reprodueix abans, més freqüentment i amb més èxit.

La desconcertant afirmació que de cop i volta, i segons la darrera definició d'eusocialitat, ens hem de considerar una espècie eusocial més al costat de les formigues ha estat perpetrada pels investigadors Kevin R. Foster i Francis L.W. Ratnieks, i ha estat publicada a TRENDS in Ecology and Evolution Vol.20 Nº7 al juliol de 2005.

Dodger