Hi ha divisió sexual del treball.
Les generacions es solapen.
Hi ha cura cooperativa de la descendència.
Molt bé. Ara pensem en les nostres àvies. Les nostres abuelites són dones estèrils, que cohabiten amb dues generacions posteriors i que en molts casos es dediquen a cuidar els nets perquè la mare treballa. La menopausa, per tant, permet l'aparició d'aquesta important casta d'àvies que segons estudis recents realitzats a Finlàndia i Canadà, la seva presència correlaciona amb una descendència que es reprodueix abans, més freqüentment i amb més èxit.
La desconcertant afirmació que de cop i volta, i segons la darrera definició d'eusocialitat, ens hem de considerar una espècie eusocial més al costat de les formigues ha estat perpetrada pels investigadors Kevin R. Foster i Francis L.W. Ratnieks, i ha estat publicada a TRENDS in Ecology and Evolution Vol.20 Nº7 al juliol de 2005.
Dodger
1 comentari:
Jo hi veig una diferència important entre el comportament de les espècies eusocials i el de les nostres àvies. El fet que les primeres cuidin una descendència que no és seva, mentre que les segones cuiden els fills dels seus fills, que no deixen de ser també els seus gens. D'altra banda, aquesta cura no tan a veure amb la menopausa, sinó amb l'experiència. Diuen que quan encara érem caçadors recol·lectors, moltes vegades la supervivència dels infants depenia de que les dones recol·lectores àvies sabien on tobar menjar i en molta més quantitat del que elles necessitaven. Així que sovint aquest menjar anava a parar als més petits.
Publica un comentari a l'entrada