Placebo

Quan érem petits, la mare ens feia un petó a les ferides que apareixien dia rere dia en els nostres genoll, colzes, barbeta, front,... També quan ens trobàvem malament i teniem mal de cap o de panxa, unes fregues en els llocs en qüestió ens feien oblidar aquests dolors. Tot això ens servia com a reconfortant, per convèncer-nos de que no era tan greu ni feia tan mal.

Ara que ja som grans, aquestes mariconades no ens serveixen, ara el que funciona molt bé són una sèrie de conviccions que també fan la seva feina com: amb aquesta colònia em sentiré millor i lligaré molt més als ascensors, amb aquestes pulseretes augmentaré l'elasticitat, l'equilibri i de pas segur que em cura alguna mala vibració, aquesta aigua amb sucre embotellada que val 15 euros i segur que al no tenir principi actiu funciona millor, o una mica d'energia quàntica que em treu l'encostipat.

Però, al cap i a la fi, tots aquests remeis actuen de la mateixa manera. Mitjançant un fenomen molt conegut: L'efecte Placebo.

L'efecte Placebo correspon, com ho diria jo...a la millora en els símptomes d'una malaltia o un procés xungo (en general) degut al poder de la suggestió i no al principi actiu que s'administra.

Aquest poder del cervell, en contra dels que molts pensen, no és il·limitat. No es tracta que la ment és poderosa i pot actuar combatent totes les malalties i dolors. Per molt que ens concentrem i pensem en positiu, encara ningú ha pogut demostrar que això sigui suficient per combatre un càncer, la malaltia d'Alzheimer, la miopia gal·lopant o una pneumonia.

L'efecte placebo, com tots sabeu, funciona molt bé quan parlem sobretot de malalties associades al cervell o a la percepció de les malalties, alguns tipus lleus de depressió, ansietats, el meu amic no m'estima, insomnis,.. I al tanto! Això no és dolent sota el meu punt de vista, és de puta mare! Tots estem més o menys tristos un dia i tots estem algun cop de cul amb el món i pensem que tothom ens fa el buit. Llavors és topeguai una mica de suggestió positiva, o cadascú amb el seu placebo preferit per sortir endavant. El meu placebo preferit són les boles d'energia quàntica plenes de coneixements de les antigues tradicions del Tibet que els de Panrico fa molts anys que fabriquen en forma de canya de xocolata. És barata i em funciona!

Els efectes del placebo són molt variats en la seva presentació i s'ha descrit el seu ús en moltes condicions mèdiques. En el camp del dolor hi ha uns estudis que m'han cridat l'atenció. Tots des de petits hem experimentat aquests casos que comentava al començament, un petonet o unes fregues i el dolor ha marxat! S'han fet coses semblants a l'hora d'aguantar el dolor; vaig veure l'altre dia a tv3 que el sòl fet de saber que l'antiinflamatori era de marca coneguda feia que els voluntaris aguantessin molta més estona el dolor enfront un altre antiinflamatori (amb igual composicó) desconegut. Finalment, els van descobrir que els havien anganyat i tots dos eren els de marca...jeje.

Vale, vale, molt bé. Però quin és exactament el poder del placebo, fins a quin llindar de mal actúa? A partir de quantes unitats del sistema internacional del mal ja no serveixen placebos ni punyetes?

Doncs segurament depèn, però, com us deia he trobat un estudi del 1981 en què valoraven l'efecte del placebo en el dolor percebut després de l'extracció d'un queixal. Els investigadors suggereixen que l'efecte del placebo pot ser el mateix que una dosi de morfina de 6-8 mg, la qual cosa és bastant no? A partir d'aquesta dosi sembla que la morfina ja fa més efecte que el placebo...

Ja ho veuen, tenim l'equivalent a 6 mg de morfina al cervell per utilitzar en el moment en què estiguem relament convençuts que superarem el dolor... vaig a fotre'm una sobredosi d'endorfines, ara torno...

Frij