Per què ens agraden aquestes dones? A algú no li semblen les potencials mares del seus fills?
Bé, per tots és evident, salta a la vista....Però podríem preguntar-nos perquè aquestes noies i no unes altres...jo què sé...la Rosa d'Espanya?
Ha de ser alguna cosa que tinguem ben inculcada en la nostra biologia el que faci que tots trobem rematadament irresistibles a les mateixes mosses. De fet, en tot el regne animal les parelles es trien seguint certs criteris estètics. Darwin creia que aquests criteris es fixaven en trets totalment atzarosos i la sel·lecció sexual acabava de fer la feina. Així s'explicarien aberracions com les grans cornamentes dels alzes, o les enormes cues dels paons, entre d'altres. Wallace, en canvi, creia que aquests ornaments havien de coincidir amb la possessió d'un fons genètic adequat. És el que actualment es coneix com la hipòtesi del bon gen, que ve a dir que si ets capaç de perdre al temps al gimnàs currant-te uns musculitos d'allò més monos, és que disposes del temps i l'energia suficients com per fer-ho, i això significa que t'ho has currat (amb tots els teus gens) per "lluitar" socialment i has escalat posicions entre els teus iguals (i a partir d'aquí aplicar-ho a qualsevol caràcter susceptible de ser víctima de la sel·lecció sexual).
Abans, en la bellesa, tot s'acabava amb el 90-60-90, però això ja va passant de moda i el que mai passa de moda és la relació del 0,7. Què és?
Doncs la relació entre la cintura i la cadera. Imaginem una cadera de 100 cm i una cintureta de 70 cm...ara, eixugueu-vos la baba i fem la relació cintura/cadera. Dóna 0,7. En el cas del 90-60-90 aquesta relació e stroba en el 0,67 que s'hi acosta prou.
S'ha comprovat que 0,7 és la relació que tenen les icones sexuals de tots els temps, tant la Venus de Milet, la Marylin Monroe com la Sofia Loren. De les últimes 70 Miss America, totes tenien entre un 0,69 i un 0,72; i totes les models de Playboy tenen entre un 0,68 i un 0,71. No és poc no?
A més, sembla que tot això podria tenir una raó i no seria casualitat que ens fixessim amb les que tenen aquestes mesures i no un 1,2. Tots volem unes dones ben sanes no? Doncs sembla que el 0,7 es correspon amb el risc més baix de patir diabetis, malalties cardiovasculars o càncer d'ovari. També correspon amb els nivells òptims d'estrògens que permeten una fecunditat més elevada. És evident que si hem d'escollir una dona que ens acompanyi durant tota la vida, com menys riscos de malalties millor.
Aquesta tendència s'ha estudiat en diverses societats actuals i s'han observat unes preferències molt similars en els gustos masculins, tot i que depenent de la ètnia és més a prop del 0,6 (a la Xina) o del 0,8 (a l'Àfrica).
Si tots prefereiu la del mig, es normal...té una relació de 0,7. (Les altres 0,6 i 0,8)
Les dones sembla que tampoc s'escapen d'aquests condicionants biològics i tenen preferència pe als homes que tenen una relació de 0,9, que a més, són els que tenen menys risc de càncer de pròstata i de testicle.
Ara bé, és evident que no és l'únic factor que intervé a l'escollir parella, sinó tots estariem fotent-nos de pinyos als bars. Ja m'ho imagino....
- Ei tio neng, de que vas chaval? Que te voy a partir el careto neng! Que haces mirado mi churri!
- Que yo no miro ná, so desgraciao! Ma mirao ella!
- Pero tu de que vas cabrón! Ni te acerques a mi 0,7 neng!
Ah! Que dieu que ja passa?? Bé, és que no surto massa...
No obstant, la gran majoria ens reproduïm, i per descomptat que no tots amb cossos 0,7 o amb 0,9, i no tots anem repartint estopa, així que alguna cosa més hi deu intervindre. Però deixaré la incògnita fins al pròxim dia...
Ha de ser alguna cosa que tinguem ben inculcada en la nostra biologia el que faci que tots trobem rematadament irresistibles a les mateixes mosses. De fet, en tot el regne animal les parelles es trien seguint certs criteris estètics. Darwin creia que aquests criteris es fixaven en trets totalment atzarosos i la sel·lecció sexual acabava de fer la feina. Així s'explicarien aberracions com les grans cornamentes dels alzes, o les enormes cues dels paons, entre d'altres. Wallace, en canvi, creia que aquests ornaments havien de coincidir amb la possessió d'un fons genètic adequat. És el que actualment es coneix com la hipòtesi del bon gen, que ve a dir que si ets capaç de perdre al temps al gimnàs currant-te uns musculitos d'allò més monos, és que disposes del temps i l'energia suficients com per fer-ho, i això significa que t'ho has currat (amb tots els teus gens) per "lluitar" socialment i has escalat posicions entre els teus iguals (i a partir d'aquí aplicar-ho a qualsevol caràcter susceptible de ser víctima de la sel·lecció sexual).
Abans, en la bellesa, tot s'acabava amb el 90-60-90, però això ja va passant de moda i el que mai passa de moda és la relació del 0,7. Què és?
Doncs la relació entre la cintura i la cadera. Imaginem una cadera de 100 cm i una cintureta de 70 cm...ara, eixugueu-vos la baba i fem la relació cintura/cadera. Dóna 0,7. En el cas del 90-60-90 aquesta relació e stroba en el 0,67 que s'hi acosta prou.
S'ha comprovat que 0,7 és la relació que tenen les icones sexuals de tots els temps, tant la Venus de Milet, la Marylin Monroe com la Sofia Loren. De les últimes 70 Miss America, totes tenien entre un 0,69 i un 0,72; i totes les models de Playboy tenen entre un 0,68 i un 0,71. No és poc no?
A més, sembla que tot això podria tenir una raó i no seria casualitat que ens fixessim amb les que tenen aquestes mesures i no un 1,2. Tots volem unes dones ben sanes no? Doncs sembla que el 0,7 es correspon amb el risc més baix de patir diabetis, malalties cardiovasculars o càncer d'ovari. També correspon amb els nivells òptims d'estrògens que permeten una fecunditat més elevada. És evident que si hem d'escollir una dona que ens acompanyi durant tota la vida, com menys riscos de malalties millor.
Aquesta tendència s'ha estudiat en diverses societats actuals i s'han observat unes preferències molt similars en els gustos masculins, tot i que depenent de la ètnia és més a prop del 0,6 (a la Xina) o del 0,8 (a l'Àfrica).
Si tots prefereiu la del mig, es normal...té una relació de 0,7. (Les altres 0,6 i 0,8)Les dones sembla que tampoc s'escapen d'aquests condicionants biològics i tenen preferència pe als homes que tenen una relació de 0,9, que a més, són els que tenen menys risc de càncer de pròstata i de testicle.
Ara bé, és evident que no és l'únic factor que intervé a l'escollir parella, sinó tots estariem fotent-nos de pinyos als bars. Ja m'ho imagino....
- Ei tio neng, de que vas chaval? Que te voy a partir el careto neng! Que haces mirado mi churri!
- Que yo no miro ná, so desgraciao! Ma mirao ella!
- Pero tu de que vas cabrón! Ni te acerques a mi 0,7 neng!
Ah! Que dieu que ja passa?? Bé, és que no surto massa...
No obstant, la gran majoria ens reproduïm, i per descomptat que no tots amb cossos 0,7 o amb 0,9, i no tots anem repartint estopa, així que alguna cosa més hi deu intervindre. Però deixaré la incògnita fins al pròxim dia...
Frij
